Uranium speciation in river sediments contaminated by phosphate ores / S. Meca, Francisco Javier Giménez Izquierdo, Vicenç Martí Gregorio, [et al.]]



En: Environmental chemistry letters. vol. 10, núm. 1 (Març 2012), p. 49-53

Large amounts of phosphate ores with high concentrations of uranium were dumped by a phosphate plant into the Flix water reservoir in the Ebre River, Catalonia, NE Spain. These phosphate wastes have been mixed over the years with effluents from other industries as well as with the sediments of the river, resulting in a complex mixture of solid wastes and sediments. No investigations on uranium speciation in such sediments were made because of the complexity of the sediments composition as well as the relatively low uranium content. However, these studies are necessary in order to predict the release of the uranium to the river waters. Here, we studied uranium speciation in sediments from two sampling points of the Flix water reservoir and at depths from 5 to 113 cm. We used room temperature time-resolved laser fluorescence spectroscopy and a three-step sequential extraction procedure described by the Standards, Measurements, and Testing Programme of the European Union. We found that uranium was mainly present in the sediment samples as meta-autunite [Ca(UO2)2(PO4)2 10-12H2O], whose low solubility will result in a low release of uranium to the river waters. In addition, we found that some uranium was linked to sediments by forming surface complexes. We therefore made the first study of uranium speciation in the sediments of the Flix water reservoir.

Estudio de la eliminación de nitratos en aguas subterráneas de zonas de ribera mediante el uso de material de un humedal [Fitxer informàtic] / Ana Patricia Guzmán Monge ; [dirigit per: Vicenç Martí Gregorio]
Guzmán Monge, Ana Patricia


2010
Dirigida per: Martí Gregorio, Vicenç. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química, 2010
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Los humedales son un ejemplo de hábitats que pueden ser utilizados directamente para disminuir la carga de nutrientes en el agua subterránea que descargan en aguas superficiales de las riberas, mejorando su calidad. La eliminación del nitrógeno en zonas de ribera es atribuida a la desnitrificación y al efecto de las plantas. La desnitrificación se basa en el crecimiento de microorganismos facultativos en presencia de condiciones anóxicas. El objetivo de este estudio es determinar a escala de laboratorio la capacidad de desnitrificación de material de humedal de la Reserva Natural Sebes en Flix (Tarragona, España), donde Phragmites australis ha estado presente por muchos años. Se hicieron dos experimentos en batch a 25§C usando en cada uno material de humedal de dos profundidades (0-5 y 5-10 cm), se estudió un tercer batch con ambos materiales a 10§C, todos en botellas sin espacio de aire y con un radio de suelo/agua de 0,05 y 0,075 g suelo seco/mL. Previamente, se caracterizaron ambos materiales, los que presentaban una capacidad de lixiviar entre 3,5 y 5,8 mg C orgánico/g suelo seco en 24 h y un contenido de 5,2 x 105 - 4,2 x 106 desnitrificadores/g suelo seco. Entre los desnitrificadores presentes se identificó mediante pruebas moleculares la presencia de Bacillus cereus y Pseudomonas (...).

Estudi de la interacció del zinc i coure en la contaminació dels sòls agrícoles fertilitzats [Fitxer informàtic] / Íñigo Iriarte Yuste ; [dirigit per: Vicenç Martí Gregorio]
Iriarte Yuste, Íñigo


2015
Dirigida per: Martí Gregorio, Vicenç. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química, 2015
1 recurs en línia
Projecte final de carrera (Enginyeria Química).

En aquest projecte s'ha estudiat la interacció del coure i el zinc en medi aquós amb els sòls agrícoles com a mecanisme d'atenuació natural per tal d'evitar que aquets metalls arribin a les aigües subterrànies. S'ha realitzat la caracterització del sòl agrícola Arbeca, que conté un gran percentatge de carbonats. L'associació dels carbonats amb el coure i el zinc son les espècies més importants, mitjançant la el mecanisme de precipitació. Els experiments duts a terme contemplen en gran part equilibris batch. El plantejament contempla unes condicions inicials comunes sobre les que es va variant la concentració de cada metall de la dissolució present. Aquests equilibris sòl-aigua pretenen reproduir la situació real de l'addició de fertilitzants (purins o sintètics) al sòl agrícola. Es pretén no només veure la interacció metall-sòl sinó la interacció entre els propis metalls. En primer lloc es va fer una comparativa de sòls per a dos sòls extrets de la mateixa zona, essent del mateix tipus, però d'anys diferents. La comparativa ha demostrat que la capacitat d'eliminació dels metalls és la mateixa per a ambdós sòls. També es fa fer un breu estudi d'evolució de pH a diferents temps de reacció. La ràpida pujada de pH suposava que la reacció era ràpida i que el temps escollit als experiments batch garantia l'arribada a l'equilibri. Els resultats de les proves batch realitzades han mostrat una gran facilitat de retenció d'ambdós metalls. No obstant és el coure qui més facilitat té per a precipitar, tant si la presència de zinc és gran com inexistent. D'altra banda el zinc sí es veu afectat per la presència de coure. Malgrat trobar-se fins a concentracions de dues vegades la de coure, la seva eliminació es veu disminuïda ja que és el coure qui precipita preferentment. Per tal de confirmar les observacions i deduccions extretes a partir dels equilibris batch, es va muntar una columna de percolació que simulava la percolació natural del sòl d'estudi. En un primer moment es va caracteritzar el sistema i va fer passar aigua tant per ajustar paràmetres com per humitejar la columna. Després es va canviar l'alimentació de la columna i se'n feu passar una de 60 ppm de zinc durant 48h per tal de carregar la columna de zinc. El següent pas va ser canviar l'alimentació per una de coure de 120ppm. Finalment es va tornar a passar aigua a mode de traçador. Els resultats han mostrat com durant l'alimentació de zinc, aquest zinc queda retingut i no en surt per cua de columna. En quan s'introduí l'alimentació de coure, el zinc retingut es tornés a dissoldre i és el coure qui va restar a la columna, tot sortint el zinc per cua de columna. Això demostra que hi ha una predominança de precipitació del compostos del coure davant els del zinc i que en un sistema competitiu coure-zinc el coure precipitaria fins a pràcticament esgotar-se abans que el zinc comencés a fer-ho.